(XII) ZOO DE BARCELONA

Aqeust dissabte 14 d'abril jo i en Muhamdou i la parellla de rossinyols: Marta-Makan, Mònica-Suhan,  Alba-Alondra hem anat a visitar el Zoo de Bacrelona.   Per confiar-se en mi (que no soc gens expert en consulta d'horaris de tren) ens hem agut d'esperar una hora a l'estació de Renfe de Girona. Ja que hi èrem tots vam aoprofitar per jugar diversos jocs de cartes qu duïa la Mònica. En Mankan sempre sonrient i alegre  estaav al ranking dels guanyadors.

 En arribar a l'estació de Sants de Barcelona vam agafar el metro i vam, baixar l'etació que ens deixava més aprop del Zoo. Aprofitant aquesta distància vam passejar per l'avinguda de Colom.

Abans d'entrar al Zoo vam anar al parc que hi havia al costat per dinar. En Muhamadou i en Makan no van parar d'animar i entretenir sobre l'herba amb els seus jocs.

Un cop al Zoo ens vam posar en marxa, explorant animals petits i gegants.

Els cangurs van ser els primers que vam anar a mirar.

Poc a poc vam anar mirant els animals que ens cridaven més l'atenció: foques, lleó, tigre, camells, ocells, goril·les, cabres, girafes, elefants...

Havent vist tots aquets animals... Vam deixar el Zoo per tornar.El dia havia sigut molt llarg però havia valgut la pena. Durant la tornada el cansament es notava excepte per en Makan i Muhamadou que encara volien més gresca.

(XI) GIRONA, DES DE LA MURALLA

Avui diumenge 7 d'abril en Mouhamadou i jo hem, quedat amb la Mònica i la seva mentorada per anar a veure l'obra de teatre "L'amor de les tres taronges". Abans que arribes l'hora de l'obra en Mouhamadou i jo hem aprofitat per passejar per la muralla i observar la ciutat gironina des d'on cap dels dos ho havia fet abans.

UdG, Facultat de Lletres

 Pel recorregut en Mouhamdou em va explicar que en l'assignatura de Medi els han explicat com es fa fundar la ciutat de gironina.

A ¾ de 6 ens vam retrobar amb la Mònica i vam anar cap a l'Auditori de la Mercè per veure l'obra de teatre.

Plaça de Catalunya

(X) PIZZES SOTA LA PLUJA

El dilluns 1 d'abril com que estava ploguen en Mouhamadou i jo ens vam reunir a casa meva amb el meu germà per fer pizzes. Quan el vaig anar a buscar a casa seva de tornada vam passar per la botiga i vam comprar els ingredients.

Un cop a la casa ens vam posar a la feina. Ens vam repartir la feina de tallar, preparar la farina i posar els ingredients sobre la pasta.

No cal dir que vam quedar ben blancs al acabar amb la feina de la farina.

Mentre la primera pizza es coïa al forn vam aprofitar per jugar una mica.
Entrades les 21:00 ens vam menjar la segona pizza i desprès el vaig acompanyar a casa seva.

(IX) ....Oooee...Oooee

La setmana passada en Mohamadou em va comentar que  a la seva escola li havien donat entrades per anar a veure el Girona FC a Montilivi i que volia que hi anéssim. Doncs bé, aquest dissabte  23 de març hem anat a veure a Montilivi el partit entre el Girona i el Mirandes.

A 3/4 de 7 vaig anar a buscar-lo a casa seva. Com que tenia 4 entrades, els seus dos germans més grans que ell, també van venir amb nosaltres. Tots quatre partírem caminant cap a Montilivi. A mesura que ens anàvem aproximant l'estadi l'ambient del partit s'anava veient.
La música i la multitud de gent que s'aplegava a les portes del camp feien pujar els ànims. Passats 1/4 de 9  vam poder accedir a l'interior del camp.  Ens vam  seure a les primeres cadires del gol sud.
El partit havia començat a les 8 però el resultat no s'havia mogut encara i era de 0-0. 

Poc a poc les ocasions van anara arribant i en una d'aquestes el Girona va obrir la llauna, 1-0. Montilivi, que estava ple va celebrar el gol molt eufòric. La primera part va acabar 1-0.   En el temps de descans ens vam menjar els entrepans i "gatós" que la mare d'en Mouhamadou havia preparat.

En la segona part van arribar el segon, el tercer i el quart gol del Girona, que tancava el resultat amb Girona 4-0 Mirandes.

Mamadi

Mouhamdou

Saibo

 En aquesta segona part vam gaudir molt del joc que feia el Girona i de l'ambient. Tant content que estava el públic que es va començar a fer la onada. Veure-la dins de l'estadi i ser partícip d'ella ens va agradar i alegrar a tots. 

Més tard, els càntics i ecos que es feien a banda  i banda del camp entre el gol sud i el nord, va ser una de les coses que ens va agradar més de l'ambient i del partit.

(VIII) ROSSINYOL ENTRE GERMANS

Avui dissabte 9 de maig quan he trucat a la mare de Mouhamadou per telèfon, ella m’ha dit que el meu mentorat tenia mal de cap i que seria difícil que sortís. En saber que no podia sortir  jugar fora, vaig pensar d’anar a fer-li una visita a casa seva per veure’l.  Per no anar ,i no poder fer res per passar l’estona vaig passar per una botiga per comprar  un joc de construcció mecànic i un  parchis. En arribar a casa seva esta sol.  Vam començar  construir figures amb les peces de plàstic de Gyoung.

En acabar de construir dues figures els seus dos germans més grans que ell van arribar a casa.

Com que ja érem 4, vam deixar el joc de construcció de figures per jugar tots al parchis. Poc a poc ens vam anar ficant al joc i les bromes no van faltar per riure.

(VII) AL CINE!

La setmana passada en Mouhamadou i jo vam anar al Museu del Cinema per veure una projecció de cinema per a nens. En arribar allà i observar que les projeccions eren per nen s molt petits vam decidir marxar. 

Com que no teníem un pla B , sens va acudir anar a un locutori per buscar per internet quines pel·lícules es projectarien en el pròxim cap de setmana. La vida de pi, una pel·lícula que havia vist una altre mentora i que li havia agradat molt, va ser la que més ens va cridar l'atenció per veure. 

Així que aquest dissabte 2 de març ha estat la pel·lícula que hem anat a veure. La pel·lícula es projectava en 3D la veritat es que ens ha agradat molt. En més d'un cop gairebé ens aixequem del seient per l'espant provocada pels efectes visuals, jejejej.

La pel·lícula explica la vida d'un noi indi que sobreviu a un naufragi en que ha de conviure amb un tigre de Bengala. Tot una experiència de supervivència companyarisme respecte i de superació. 

(VI) TARDA DE PIN PON

Després d’unes setmanes en els quals jo i en Mouhamadou, en les nostres trobades,  fèiem els seus deures, aquesta vegada hem quedat per anar a jugar a pin pon a la Plaça d’Assumpció de Sant Narcís.

 En arribar a la plaça vam començar la nostra partida. Al principi sentint només el tic toc de la pilota amb la raqueta el joc es feia una mica avorrit. Per posar-nos una mica més en el joc, vam començar a comptar els tocs que fèiem .

Veient que comptar els tocs que fèiem no ens motivava, vam rumiar com fer-ho més entretingut. Llavors sens va acudir un idea: cada vegada que havíem de tocar la pilota havíem de dir el nom d’un país. Quan ja no ens sortia cap país, vam canviar-ho per noms de futbolistes.  Més tard per noms de ciutats, noms de persones, noms d’aliments i finalment per noms d’objectes.

Amb això la nostra partida de pin pon va ser molt divertida ja que el fet de tenir poc temps per tocar la pilota i dir un nom a la vegada,  feia riure molt quan no s’aconseguia les dues coses  a la vegada. Ens ho vam passar molt bé.

Cansats vam dir prou i vam anar a veure el carnaval de Santa Eugènia.  Una estoneta al carnaval, vam decidir marxar cap a casa. Vaig acompanyar Mouhamadou  a casa seu.  La tarda de pin pon sota els arbres de la Plaça d’assumpció  de Sant Narcís havia estat genial!